Lisistrata
Pel·lícula filmada al Castell de Sant Ferran de Figueres l'any 2001
La secció de Cinema fet a casa del Casino Menestral Figuerenc va inaugurar el día 15 d'octubre de 2015 una exposició i va celebrà una tertúlia sobre la pel·lícula Lisistrata de Francesc Bellmunt. Amb la col·laboració entre altres de l'Ajuntament de Figueres, els Amics del Castell de Sant Ferran, el Consorci del Castell de Sant Ferran i La Cate. Amb una assistència considerable de públic.
15 d'octubre 2015 - Recordant la filmació de la pel·lícula
Lisístrata
amb assistencia del director Francesc Bellmunt, el productor Antoni Llorens i l'actor Toni Albà
Inauguració exposició i acte central a la sede dels Amics del Castell de Sant Ferran. Acabat l'acte sopar al "Celler de Ca la Teta" del Hotel Duran, lloc preferit per menjar de Salvador Dali. I per acabar els actes de la celebració de la pel·lícula, el dissabte 17 d'octubre es va poder veure la pel·lícula al Patronat de la Catequística de Figueres.
Autors fotografíes: © Irene Roé, © Martí Dacosta, © Jose Soriano, © Josep Maria Dacosta, © Marisa Puente
PULSI AQUÍ PER VISUALITZAR EL PDF CATÀLEG "LISISTRATA"
Vídeo presentació de l'exposició realitzat per Josep Maria Frigola de Vent del nord TV
Vídeo álbum fotogràfic realitzat per Jose Soriano Creative manager
LA PEL·LÍCULA
Amb aquests actes, l'objectiu que s'ha marcat el Casino Menestral Figuerenc, és el de donar a conèixer pel·lícules en què alguna seqüència o la seva totalitat s'hagin filmat en tierras empordaneses.
ELS DECORATS
Pot convertir un castell del segle XVIII a l'Atenes del segle V aC? Quan parlem de la màgia del cinema es parla, entre altres coses, de la capacitat de metamorfeo de la realitat. Els decorats de la pel·lícula, instal·lats a les dependències del castell van ser capaços, amb una sèrie d'elements escenogràfics i l'ull màgic de la càmera, que els espectadors viatgessin a través de l'espai i el temps.
© Les Fortaleses Catalanes (fotos 2001) - © Jose Soriano (fotos 2015)
EL RODATGE
La majoria d'escenes es van filmar al castell de Sant Ferran i Avinyonet de Puigventós. Hi va haver altres escenes que es van filmar als jardins de Ca n'Altimira de Barcelona i al Palau d'esports de Granollers.
Autors fotografies: © Lluís Torner, © Lluís Campderrich, © Irene Roé, © Fair Play Productions
ELS EXTRES
En qualsevol pel·lícula, els Extres tenen un paper diluït i enfosquit pels actors que porten el pes de l'argument. En Lisístrata, els Extres que van participar es van convertir en molt més, perquè són la memòria viva d'un projecte cinematogràfic d'una pel·lícula filmada a l'Empordà. 5.000 pessetes (30 euros) van cobrar cadascun dels 700 extres que van participar en la pel·lícula.
Autors fotografies: © Irene Roé, © Cristina de Juana, © Puri Garcia Romero, © Juli Pérez,
© Lluís Torner, © Mercè Canada, © Jordi Garriga, © Luis Miguel Zamorano, © Josep Simon Vila.
ELS ACTORS
En una pel·lícula coral com Lisístrata, triar l'elenc d'actors és un dels grans reptes que s'han de dur a terme. L'elenc de la pel·lícula va ser variat i equilibrat i va ser una combinació d'actors ja molt populars en aquell 2001, com Maribel Verdú, Juan Luis Gallardo, Elisenda Ribas o Javier Gurruchaga, amb altres que, amb els anys, van adquirir popularitat i prestigi com Toni Albà, Jesús Bonilla, Oscar Jaenada, Ana María Barbany, José Corbacho o Santi Millán.
Autors fotografies: © Lluís Campderrich, © Lluís Torner, © Irene Roé, © Luis M. Zamorano, © Josep Simon Vila
RETALLS DE PREMSA
Amb aquests actes, l'objectiu que s'ha marcat el Casino Menestral Figuerenc, és el de donar a conèixer pel·lícules en què alguna seqüència o la seva totalitat s'hagin filmat en terres empordanesos. En aquesta secció poden veure alguns dels articles que va publicar la premsa de l'època.
EL LLIBRE DE VISITES DE L'EXPOSICIÓ
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Lisístrata, de Aristófanes a König
Hernán Martignone
El 411 a. C., Aristòfanes posa en escena la comèdia Lisístrata, en què les dones ateneses i espartanes, fartes de la guerra del Peloponès, ideen un pla perquè els seus marits deixin de lluitar: una vaga de sexe. Contada des de la perspectiva femenina, Lisístrata ens mostra les dones en acció en una inversió de rols de cara al poeta còmic. El 1987, l'historietista alemany Ralf König pren l'argument d'aquesta comèdia per brindar-nos una relectura en clau homosexual: ens mostra què passa entre els homes quan les dones es tanquen a l'acròpolis per fer efectiva la vaga sexual. Es tracta d'una adaptació per altres interessant, no només pel que canvia König, no només per consistir en una segona inversió que ens introdueix a l'univers masculí, sinó també pel que implica en el context de l'obra de König. En aquest article ens proposem analitzar el passatge de temes i recursos d'Aristòfanes a König, per mostrar com es construeix una adaptació en termes d'apropiació.
Si desitja continuar la lectura pulsi el LINK accedirà a l'article complet
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Picasso il·lustra la Lisístrata d'Aristófanes
Pablo Picasso va realitzar sis gravats per il·lustrar la publicació de Lisístrata d'Aristòfanes a la versió anglesa de Gilbert Seldes, que va aparèixer a Nova York el 1934 publicada per una associació de bibliòfils nord-americans, en una edició reduïda i exclusiva. Aquestes il·lustracions picassianes es caracteritzen, dins la temàtica grecoromana i l'estil classicista que els és propi, per la simplicitat de línies i per l'equilibri de la composició.
Aristòfanes va estrenar la seva comèdia antibel·licista Lisístrata (nom parlant de la protagonista, que significa “La que llicència o dissol els exèrcits”) a Atenes l'any 411 abans de Crist, en plena guerra del Peloponès que enfrontava a atenesos i espartans, les dues grans potències d'aquell moment així com als seus aliats i, per tant, a tothom hel·lènic. En el moment de la seva estrena ja feia vint anys que eren hostilitats, i la guerra no semblava que tingués fi.
La Guerra del Peloponeo va començar el 431 i va finalitzar el 404 a. de C. Durant tres dècades, per tant, la conca oriental de la Mediterrània va ser devastada per una conflagració tan destructiva i decisiva com les dues guerres mundials que van assolar el segle XX, un episodi clau per entendre el desenvolupament posterior del món occidental, i una guerra que inaugurava una època de brutalitat i destrucció sense precedents a la història. A la data de publicació dels gravats (1934) ens trobem en període d'entreguerres i en vigílies que esclatés a Espanya la guerra civil. Davant d'aquesta situació que enfrontava els uns i els altres grecs, Aristòfanes proposa a Lisístrata una sortida còmica i utòpica de pau.
En el primer gravat veiem la protagonista femenina arengant les dones atenesos i espartanes perquè, unint-se entre si i oblidant l'enverinada rivalitat política que sostenen els seus marits, nuvis i amants, obliguin a espartans i atenesos a posar fi a les hostilitats que els han portat al sagnant conflicte, per a això decideixen en assemblea, votant a mà alçada, tancar-se a l'Acròpolis d'Atenes i abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els homes fins que signin la pau, iniciant així una vaga sexual.
La segona escena mostra una trobada eròtica entre un home i una dona, frustrat en última instància per la negativa a mantenir relacions sexuals, a la qual cosa estava obligada pel solemne jurament que havien realitzat les dones després de l'arenga de Lisístrata.
Els homes a la tercera escena semblen trobar-se afligits i desesperats davant la insòlita vaga sexual que s'han entestat a fer les dones. Destaca el detall marítim de la nau.
La quarta escena, una de les més còmiques, correspon a la trobada entre Mirrina i el seu marit Cinesias que, urgit per una erecció, el porta al seu fill per convèncer-la que abandoni la vaga i torni a casa i mantenir relacions amb ell, però ella , després de nombrosos preliminars eròtics, li deixa amb les ganes burlant-se'n, i recordant-li el jurament que han fet les dones de no tornar a mantenir relacions fins que no se signi efectivament la pau que posi fi a les hostilitats.
A la cinquena escena espartans i atenesos decideixen finalment signar la pau posant fi a la guerra, cosa que només va passar a la comèdia d'Aristòfanes. La realitat històrica va ser molt una altra: Esparta va derrotar Atenes després d'un llarg setge i una pesta contumaç que va delmar els atenesos (en què va morir el cèlebre Periclés) i la va obligar a destruir les seves muralles i el port del Pireu, lliurar les naus , que constituïen la seva supremacia marítima, així com permetre el retorn dels exiliats filoespartans, la qual cosa va suposar la fi de l'hegemonia atenesa i dels règims democràtics que ella fomentava, i va comportar la decadència de l'antiga Grècia.
A l'última escena homes i dones es reconcilien i celebren la pau amb un banquet, en una ostentació de final feliç que no va conèixer mai ni l'època d'Aristòfanes ni la que li va tocar viure a Pablo Picasso dos mil i escaig anys després.
Tornar a la pàgina inicial Cinema fet a casa
Anar a la pàgina inicial L'Empordà. Escenarios de cine
