Revista Presencia. Mayo 2011

El creador de memoria

 

Lluís Benejam Buhigas (Figueres, 1954) hace años que se aficionó al coleccionismo y desde entonces ha ido conformando un archivo-colección con ingente material cinematográfico que guarda cuidadosamente en casa. Es un archivo «joven», pero que tiene la ilusión de hacerse mayor
 
por JORDI CAMPS I LINNELL
 
Coleccionar no es comprar o vender: crear memoria. Éste es el lema que siempre ha tenido en cuenta Lluís Benejam, un empresario de artes gráficas figuerense a quien, como muchos otros, la afición al coleccionismo le vino de pequeño. Sin ser un cinéfilo reconocido, a Benejam lo que le llamaba la atención ya de adolescente en aquellos años sesenta eran los típicos programas de mano que se repartían en los cines de su ciudad, Figueres, conocida hace muchos años por ser una de las poblaciones con más pantallas por habitante. Su afán coleccionista se limitaba entonces al habitual intercambio de programas a través del correo ordinario. «Funcionábamos con listados y con la confianza total entre destinatarios y remitentes. Todo esto antes de internet», recuerda.
Pasaron los años y no fue hasta 1995, coincidiendo con la celebración del centenario del cine, cuando a Benejam le propusieron realizar una exposición en el Círculo de Bellas Artes de Sabadell, muestra que después se pudo ver en otras ciudades de Cataluña. Es así, a raíz de este encargo, que la afición por coleccionar se desató de nuevo –ahora ya de forma imparable– y abrirse a todo tipo de material cinematográfico –mayoritariamente impreso–. Y como el azar también siempre juega un gran papel en la vida, precisamente cuando el gusano del coleccionismo se le despertó coincidió con una época marcada tanto por la irrupción de los multicines como por el cierre de los cines más antiguos y tradicionales. Fue entonces cuando muchos empresarios del sector, generalmente de las comarcas gerundenses –el señor Camprubí del cine Las Vegas, Giralt del Maryan de Blanes, Agustí de Cines Catalunya y Ultonia de Girona o Gubau del Moderno de la capital gerundense–, se convirtieron en sus principales proveedores facilitándole material muy diverso que sólo tenía un destino: la planta de reciclaje. Tan vasto material, que iba desde pósters a programas de mano, pasando por guías y objetos diversos, fueron recogidos por Benejam. Y, de este modo, la despensa de los cines se convirtió paulatinamente en sus pequeños tesoros.
Consciente de que era absolutamente necesario salvaguardar este material, esto le motivó a empezar a realizar un archivo de cine. Dedicando muchas horas –«es mi entretenimiento y auténtica pasión», dice– y con las facilidades que le ha aportado internet en cuanto a facilitar contactos con otros coleccionistas, Benejam ha ido conformando lo que según él es un archivo «joven, pero que tiene la ilusión de hacerse mayor». Actualmente, el Archivo-Colección Lluís Benejam, de pequeño nada, porque ya dispone de un impresionante catálogo en el que destacan los carteles (hasta 25.000, de una gran diversidad de modelos y provenientes de todo el mundo) y los programas de mano (unos 18.000). En cuanto a los programas de mano, ya no se editan desde principios de los años ochenta; hasta entonces era habitual repartirlos a la salida de los cines para anunciar la siguiente programación.
Su uso masivo desapareció debido al coste que representaba, ya que los propietarios de los cines debían comprarlos a las distribuidoras y después se tenían que hacer cargo del precio de la impresión del dorso. Para Lluís Benejam, como para otros muchos coleccionistas del ramo, los programas de mano siguen siendo el mayor objeto del deseo. Su colección no termina aquí: fotocromos, fotolitos, diapositivas publicitarias, guías-pressbook, discos de vinilo, libros y merchandising de todo tipo, llenan todos los rincones de su casa de Capmany, donde tiene ubicado este archivo abierto a todo el mundo que esté interesado. Un punto y aparte temático de la colección es el apartado de los Oscar, en el que Benejam está recopilando y especializándose en toda serie de material. Listados actualizados constantemente le permiten controlar su material y encontrarlo casi al instante. Una de sus voluntades es que la colección se haga más visible, y tampoco esconde que su máxima ilusión es que alguna entidad pública algún día pueda interesarse. Benejam insiste en que no tiene ningún ánimo de lucro con lo que hace, pero visto todo su material, dispone de un verdadero tesoro cinematográfico. Y al menos, por ahora, sigue «creando memoria».
 
III Fira del Cinema de Figueres
Una de las actividades relacionadas con la afición coleccionista de Lluís Benejam es la organización de la Feria del Cine que, enmarcada en la 35ª Feria del Coleccionismo de Figueres, este año celebra su tercera edición. Aparte de la habitual venta e intercambio de material, la feria engloba una serie de actos paralelos, entre los que destaca una exposición y una mesa redonda con la participación de la actriz Teresa Gimpera y personas que trabajaron en la película película Lolita al desnudo (Antonio de la Loma, 1991), rodada en buena parte en el Alt Empordà.
El acto tendrá lugar el jueves 5 de mayo en el Casino Menestral Figuerenc (20.30 h). También cabe destacar que Benejam ha cedido al Casino Menestral unos 500 carteles que se pondrán a la venta a cinco euros cada uno. La recaudación que se obtenga irá destinada al grupo Dolça Tardor con motivo de la celebración de su décimo aniversario.
 
Lluís Benejam Buhigas (Figueres, 1954) fa anys que es va aficionar al col·leccionisme i des d’aleshores ha anat conformant un arxiu-col·lecció amb ingent material cinematogràfic que guarda curosament a casa.
És un arxiu «jove», però que té la il·lusió de fer-se gran
 
per JORDI CAMPS I LINNELL
 
Col·leccionar no és comprar o vendre: és crear memòria. Aquest és el lema que sempre ha tingut en compte Lluís Benejam, un empresari d’arts gràfiques figuerenc a qui, com molts d’altres, l’afició al col·leccionisme li va venir de ben petit. Sense ser un cinèfil reconegut, a Benejam el que li cridava l’atenció ja d’adolescent en aquells anys seixanta eren els típics programes de mà que es repartien als cines de la seva ciutat, Figueres, coneguda fa molts anys per ser una de les poblacions amb més pantalles per habitant. Aleshores, el seu afany col·leccionista es limitava a l’habitual intercanvi de programes a través del correu ordinari. «Funcionàvem amb llistats i amb la confiança total entre destinataris i remitents. Tot això abans d’internet», recorda.
Van passar els anys i no va ser fins al 1995, coincidint amb la celebració del centenari del cinema, quan a Benejam li van proposar fer una exposició al Cercle de Belles Arts de Sabadell, mostra que després es va poder veure a altres ciutats de Catalunya. És així, arran d’aquest encàrrec, que l’afició per col·leccionar va desfermar-se de nou –ara ja de manera imparable– i a obrir-se a tota mena de material cinematogràfic –majoritàriament imprès–. I com que l’atzar també sempre hi juga un gran paper a la vida, precisament quan el cuc del col·leccionisme se li va despertar amb gana va coincidir amb una època marcada tant per la irrupció dels multicines com pel tancament dels cinemes més antics i tradicionals. Va ser llavors que molts empresaris del sector, generalment de les comarques gironines –el senyor Camprubí del cinema Las Vegas, Giralt del Maryan de Blanes, Agustí dels Catalunya i Ultònia de Girona o Gubau del Modern de la capital gironina–, es van convertir en els seus principals proveïdors facilitant-li material ben divers que només tenia un destí: la deixalleria. Tan vast material, que anava des de pòsters a programes de mà, passant per guies i objectes diversos, van ser arreplegats per Benejam. I, d’aquesta manera, el rebost dels cinemes es va convertir de mica en mica en els seus petits tresors.
Conscient que era absolutament necessari salvaguardar aquest material, això el va motivar a començar a fer un arxiu de cinema. Dedicant-hi una munió d’hores –«és el meu entreteniment i autèntica passió», diu– i amb les facilitats que li ha aportat internet pel que fa a facilitar contactes amb altres col·leccionistes, Benejam ha anat conformant el que segons ell és un arxiu «jove, però que té la il·lusió de fer-se gran». Actualment, l’Arxiu-Col·lecció Lluís Benejam, de petit res, perquè ja disposa d’un impressionant catàleg en el qual destaquen els cartells (fins a 25.000, d’una gran diversitat de models i provinents d’arreu del món) i els programes de mà (uns 18.000). Pel que fa als programes de mà, ja no se’n fan des de principis dels anys vuitanta; fins aleshores era habitual repartir-ne a la sortida dels cinemes per anunciar la següent programació.
El seu ús massiu va desaparèixer a causa del cost que representava, ja que els propietaris dels cinemes els havien de comprar a les distribuïdores i després havien de pagar la impressió del dors. Per a Lluís Benejam, com per a molts altres col·leccionistes del ram, els programes de mà continuen sent el major objecte del desig. La seva col·lecció no acaba aquí: fotocroms, fotolits, diapositives publicitàries, guies-pressbook, discs de vinil, llibres i marxandatge de tota mena, omplen tots els racons de la seva casa de Capmany, on té ubicat aquest arxiu obert a tothom que hi estigui interessat. Un punt i a part temàtic de la col·lecció és l’apartat dels Oscar, en què Benejam està recopilant i especialitzant-se en tota sèrie de material. Un grapat de llistats actualitzats constantment li permeten controlar el material que té i trobar-lo quasi a l’instant. Una de les seves voluntats és que la col·lecció es faci més visible, i tampoc no amaga que la seva màxima il·lusió és que alguna entitat pública algun dia s’hi pugui interessar. Benejam insisteix que no té cap ànim de lucre amb el que fa, però vist tot el material que té, disposa d’un verdader tresor cinematogràfic. I si més no, ara per ara, continua «creant memòria».
 
III Fira del Cinema de Figueres
Una de les activitats relacionades amb l’afició col·leccionista de Lluís Benejam és l’organització de la Fira del Cinema que, emmarcada dins la 35a Fira del Col·leccionisme de Figueres, enguany celebra la seva tercera edició. A banda de l’habitual venda i intercanvi de material, la fira engloba una sèrie d’actes parallels, entre els quals destaca una exposició i una taula rodona amb la participació de l’actriu Teresa Gimpera i persones que van treballar a la pel·lícula L’afer Lolita (Antonio de la Loma, 1991), rodada en bona part a l’Alt Empordà.
L’acte tindrà lloc el dijous 5 de maig al Casino Menestral Figuerenc (20.30 h). També és de destacar que Benejam ha cedit al Casino Menestral uns 500 cartells que es posaran a la venda a cinc euros cadascun. La recaptació que s’obtingui anirà destinada al grup Dolça Tardor amb motiu de la celebració del seu desè aniversari.

 

En el PDF puede bajarse el artículo publicado la Revista Presencia. Mayo 2011

  Artículos publicados en la prensa      Difusión en la Prensa y TV  

Deja un comentario

Asegúrate de llenar la información requerida marcada con (*). No está permitido el Código HTML. Tu dirección de correo NO será publicada.

Top