PROVES

parenostre (2025) manuel huerga

 

 
2026 - 59.ª edición
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Si per alguna cosa és conegut el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges arreu del món, dins el gènere és per la seva excel·lència quant a la capacitat d’organització i nombre de cintes projectades. Ara bé, no sempre la quantitat significa qualitat. Amb una xifra que esgarrifaria el més pintat, Sitges’26 va acumular un total de tres-cents llargmetratges -incloent-hi una vintena de documentals-, més de cent curtmetratges i una quarantena de episodis relacionats amb sèries televisives o capítols pilots. La grandesa d’aquest certamen, doncs, no resideix tan sols amb abastar el major nombre de projeccions possibles en una onzena de dies (del 8 al 18 d’octubre d’enguany) a la costa del Garraf, si no de tenir la capacitat de congregar un bon nombre d’aficionats vinguts de tota la geografia catalana i espanyola, i en menor mesura, estrangera.

El nombre d’entrades venudes ha anat en augment a mida que van passant els anys. Això és degut també al major número de projeccions, encara que manqui la segona sala fins el 2023, l’emblemàtic Retiro, en procés de reconversió.

Així mateix, la recaptació ha pujat fins ha elevar-se al més d’un milió d’euros. Una xifra que es deu també a l’increment del cost de la vida en quant al preu unitari de les entrades i d’abonaments globals. No són preus populars, però si ho són en la mesura que en molts casos troben l’assistència de gent relacionada amb el film en qüestió (directors/es, actors, actrius, productors, guionistes, ...) a modus de presentació i de defensar i/o explicar quatre coses al voltant del mateix a modus d’introducció. Tot això resultaria plausible si és tingués en compte el professional o amateur acreditat de premsa, on tan sols pot accedir a un deu per cent màxim del que es projecta o es convoca (Encounters, rodes de premsa, Photo Calls,...). Per tant, podrem fer una valoració bastant poc acurada i detallada del que vam poder assistir-hi. Una visió global on la nota predominant van ser els convidats. Des de Sir Peter Jackson fins a Roger Eggers, passant per Amy Irving, Kyra Sedgwick, Danny De Vito, Kevin Bacon, Rick Baker, Julie Corman, Casey Affleck o Alejandro Amenábar. Un dels punts forts d’un festival que mira a l’exterior per tal de poder captar l’atenció del món del gènere fantàstic, que ja el té en la seva consideració des de fa anys. Altre cosa es la exposició de cadascú d’ells i l’excés de protecció per part dels membres de l’organització, en la vessant de protocol. Això no ha permès un apropament apropiat i pertinent en forma de declaracions i manifestacions al voltant de llurs carreres. Una minsa conferència conduïda sense aprofundir en qüestions tècniques ni de la gènesis d’alguns treballs i una nul.la presència a nivell d’entrevistes en molts casos derivarà segurament en una estada fugaç i on les hemeroteques del país no podran extreure en un futur gaire material rellevant, tret del gràfic. Una sensació final que cada cop ens apropa més, als periodistes i acreditats, a formar part dels caça autògrafs i la seva feina de preservar el pas per Sitges del talent o el famós de torn. La gestió d’aquests talents i el seu elevat cost s’hauria de tenir en consideració en un futur si el que realment aporten, finalment, és el rebre un premi determinat, justificat o no, cas de Bàrbara Rey i el seu exigu palmarès com a actriu -gens dolenta, per cert- adscrita al gènere. Encara més qüestionable resulta la incursió de títols com Carne apaleada (1977), un bon film, però certament, un drama carcerari amb tots els ets i uts, o bé el documental sobre La chaqueta metálica (1987), del mestre Kubrick, encara que fos un film eminentment anti bèl·lic.

Quant a les diferents seccions, fins a deu, i les sales habilitades -cinc, de característiques i prestacions molt diferents- per a llurs projeccions, se’ns presenta insuficients i poc definides. Una sala per a dues seccions, amb alguna repetició d’alguna cinta, fora més entenedor per al gran públic, inclús pel reporter de torn. Una disjuntiva que, segurament, ha estat un mal de cap per a l’organització degut al gran nombre de projeccions programades al llarg del certamen.

Encara així, majoritàriament, la secció oficial va desfilar per el Gran Auditori amb capacitat per unes mil persones; ara bé, els laterals mai haurien de tenir el mateix preu que una zona central.

Si por algo es conocido el Festival Internacional de Cine Fantástico de Sitges en todo el mundo, dentro del género es por su excelencia en cuanto a la capacidad de organización y número de cintas proyectadas. Ahora bien, no siempre la cantidad significa calidad. Con una cifra que estremecería al más pintado, Sitges’26 acumuló un total de trescientos largometrajes -incluyendo una veintena de documentales-, más de cien cortometrajes y una cuarentena de episodios relacionados con series televisivas o capítulos pilotos. La grandeza de este certamen, pues, no reside tan sólo en abarcar el mayor número de proyecciones posibles en once días (del 8 al 18 de octubre de este año) en la costa del Garraf, si no de tener la capacidad de congregar a un buen número de aficionados venidos de toda la geografía catalana, espanyola, y en menor medida, extranjera.

El número de entradas vendidas ha ido en aumento a medida que van pasando en los años. Esto se debe también al mayor número de proyecciones, aunque carezca de la segunda sala hasta el 2023, el emblemático Retiro, en proceso de reconversión.

Asimismo, la recaudación ha subido hasta elevarse al más de un millón de euros. Una cifra que se debe también al incremento del coste de la vida en cuanto al precio unitario de las entradas y abonos globales. No son precios populares, pero si lo son en la medida en que en muchos casos encuentran la asistencia de gente relacionada con el filme en cuestión (directores/as, actores, actrices, productores, guionistas, ...) a modo de presentación y de defender y/o explicar cuatro cosas alrededor del mismo a modo de introducción. Todo ello resultaría plausible si se tuviera en cuenta al profesional o amateur acreditado de prensa, donde sólo puede acceder a un diez por ciento máximo de lo que se proyecta o se convoca (Encounters, ruedas de prensa, Photo Calls,...). Por tanto, podremos hacer una valoración bastante poco esmerada y detallada a lo que pudimos asistir. Una visión global en la que la nota predominante fueron los invitados. Desde Sir Peter Jackson hasta Roger Eggers, pasando por Amy Irving, Kyra Sedgwick, Danny De Vito, Kevin Bacon, Rick Baker, Julie Corman, Casey Affleck o Alejandro Amenábar. Uno de los puntos fuertes de un festival que mira al exterior para captar la atención del mundo del género fantástico, que ya lo tiene en su consideración desde hace años. Otra cosa es la exposición de cada uno de ellos y el exceso de protección por parte de los miembros de la organización, en la vertiente de protocolo. Esto no ha permitido un acercamiento apropiado y pertinente en forma de declaraciones y manifestaciones en torno a sus carreras. Una exigua conferencia conducida sin profundizar en cuestiones técnicas ni de la génesis de algunos trabajos y una nula presencia a nivel de entrevistas en muchos casos derivará seguramente en una estancia fugaz y donde las hemerotecas del país no podrán extraer en un futuro, demasiado material relevante, salvo el gráfico. Una sensación final que cada vez nos acerca más, a los periodistas y acreditados, a formar parte de los caza autógrafos y su trabajo de preservar el paso por Sitges del talento o el famoso de turno. La gestión de estos talentos y su elevado coste debería tenerse en consideración en un futuro si lo que realmente aportan, finalmente, es el recibir un premio determinado, justificado o no, caso de Bárbara Rey y su exiguo palmarés como actriz -nada mala, por cierto- adscrita al género. Aún más cuestionable resulta la incursión de títulos como Carne apaleada (1977), un buen filme, pero ciertamente, un drama carcelario con todas las de la ley; o bien el documental sobre La chaqueta metálica (1987), del maestro Kubrick, aunque fuera un filme eminentemente anti bélico.

En cuanto a las diferentes secciones, hasta diez, y las salas habilitadas -cinco, de características y prestaciones muy distintas- para sus proyecciones, se nos presentan insuficientes y poco definidas. Una sala para dos secciones, con alguna repetición de alguna cinta, sería más comprensible para el gran público, incluso por el reportero de turno. Una disyuntiva que, seguramente, ha sido un dolor de cabeza para la organización debido al gran número de proyecciones programadas a lo largo del certamen.

Aún así, en su mayoría, la Sección Oficial desfiló por el Gran Auditorio con capacidad para unas mil personas; sin embargo, los laterales nunca deberían tener el mismo precio que una zona central.

 

                     Premio mejor película                                       Premio especial del jurado
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

SANGUINE
de Marion Le Corroller

 

DRAG
de Greg Yagoinitzer, Raviv Ullman

 

                Premio especial del público                                       Premio Méliès de plata
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

WILDWOOD
de Travis Knight

 

THE SPIRAL
de Paolo Stripoli

 

PELÍCULAS SECCION COMPETITIVA
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Found Alive (2026), de Carlota Pereda – 11 (2026), de Claudia & Paula Serra – Aniquilación (2026), de Adam Wingard – Blades of the Guardians: Wind Rises in the Desert (2026), de Yuen Woo-Ping – Buddy (2026), de Casper Kelly – Colony (2026), de Yeon Sang-Ho – Company (2026), de Casey Affleck – Drag (2026), de Greg Yagoinitzer – DreamQuil (2026), de Alex Prager – El exterior (2026), de Víctor Moreno – Frost (2026), de Pavle Vuckovic – Full Phil (2026), de Quentin Dupieux – Ghost in the Cell (2026), de Joko Anwar – Historias de la noche (2026), de Lea Mysius – Hot Spot (2026), de Agnieszka Smoczynska – Kakeru (2026), de Hirosaki Koreeda – Las hijas (2026), de Daniel Romero – Leviticus (2026), de Adrian Chiarella – Los Vampires (2026), de Craig Mitchell – Mutter: The Diary of a Mother (2026), de Alphan Esell – Never After Dark (2026), de Dave Boyle – Nightborn (2026), de Hanna Bergholm – No Rest for the Wicked (2026), de Kaspar Kalle – Océano Titánico (2026), de Konstantina Kotzamani – River (2026), de Joshua Giuliano – Salitre (2026), de Norma Vila – Sanguine (2026), de Marion Le Corroller – The End of It (2026), de María Martínez Bayona – The Face of Horror (2026), de Ana Biller – The Incomer (2026), de Louis Paxton – The Ones Who Grieve (2026), de Alexandre Claudin – The Spiral (2026), de Paolo Stripoli – Upiro (2026), de Óscar Martín – Victorian Psycho (2026), de Zachary Wigon – We Are Aliens (2026), de Kohei Kadowaki – Wildwood (2026), de Travis Knight - Wicker (2026), de Alex Huston Fischer.

 

PELÍCULAS SECCION COLECCIÓN / PANORAMA
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

5 minutos más (2026), de Javier Ruiz Caldera – Adolescencia, sexo y muerte en Campamento Miasma (2026), de Jane Schoenbrun – Apocalipsis Z: Nuevo mundo (2026), de Carles Torrens – Boiúna: La leyenda del Amazonas (2026), de Mike P. Nelson – Crawlers (2026), de Ángel Gomez Hernández – Family Movie (2026), de Kevin Bacon y Kyra Sedgwick – Half (2026), de Samjad – Su propio infierno (2026), de Nicolas Winding Refn – Hope (2026), de Na Hong-Jin – Inherit (2026), de Banjong Pisanthanakun – La oveja Shaun: Misión Calabaza (2026), de Steve Cox y Matthew Walker – Rain Catcher (2026), de Michele Flascaris – Red Snow (2026), de Tija Rautsi – Rogue Trooper (2026), de Duncan Jones – Sacrifice (2026), de Romain Gavras – The Carpenter’s Son (2026), de Lotfy Nathan – The Cycle (2026), de Jordan Downey – The House on the Moon (2026), de Nelson Yeo – The Mage (2026), de Oxide & Danny Pang – The Mouths (2026), de Takashi Shimizu – The Swallow (2026), de Ken Kölsch y Dennis Widmyer – V/H/S Mixtape (2026), de varios directores – Whalefall (2026), de Brian Duffield –  Abandoned (2026), de Joby Stephens – American Dollhouse (2026), de John Valley – Big Baby (2026), de Spider One – Bloody Tennis (2026), de Nikias Chryssos – Breeder (2026), de Alex Goyette – Ferine (2026), de Andrea Corsini – Forbidden Fruits (2026), de Meredith Alloway – Grind (2026), de Andrea Grant, Ed Dougherty y Chelsea Stardust - Hungry (2026), de James Nunn – Impostores (2026), de Caleb Phillips – Ithaqua (2026), de Casey Walker – La mala madre (2026), de Alicia Albares – Kraken (2026), de Mohamed Chabane y Théo Jourdain – Oddities (2026), de Tyler Savage – Only Child (2026), de Bálint Szentgyörgyi – Pacífico (2026), de Gonzalo Gutiérrez – Posthumous (2026), de Josh Tanner – Rock Springs (2026), de Vera Miao – Salmokji: Whispering Water (2026), de Sang min Lee – Sleep No More (2026), de Edwin – Split rock (2026), de Ryan Glover – The Eyes (2026), de Ji-Ho Yeom – The Fox (2026), de Dario Russo – The Heretiks (2026), de Gregg Bishop – The Saviors (2026), de Kevin Hamedani – The Tale of the Crimson Oni (2026), de Hidenori Inoue – Trauma or, Monsters All (2026), de Larry Fessenden – Village of Eight Gravestones (2026), de Takashi Shimizu – Wash Away (2026), de Takuya Miyahara – What Happened to Doris ? (2026), de Nick Simon.

 

PELÍCULAS SECCION RETROSPECTIVA / CLASICOS / CATALUNYA IMAGINARIA
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Drácula (1958), de Terence Fisher – El hombre con rayos X en los ojos (1963), de Roger Corman - El poder (1968), de Byron Haskin - Los demonios (1971), de Ken Russell – El refugio del miedo (1973), de José Ulloa - Devil Times Five (1974), de Sean McGregor - El buque maldito (1974), de Amando de Ossorio –- Pyschic Killer (1975), de Ray Danton - ¿Quién puede matar a un niño? (1975), de Narciso Ibáñez Serrador - Carrie (1976), de Brian De Palma – King Kong (1976), de John Guillermin - La furia (1978), de Brian De Palma – Patrick (1978), de Richard Franklin – El grito (1978), de Jerzy Skolimowski – Cathy’s Curse (1979), de Eddy Matalon – The Children (1980), de Max Kalmanowicz - Holocausto caníbal (1980), de Ruggero Deodato – Estigma (1980), de José Ramón Larraz - Scanners (1981), de David Cronenberg - Ojos de fuego (1984), de Mark L. Lester - Braindead (Tu madre se ha comido a mi perro)(1992), de Peter Jackson – Matilda (1996), de Danny DeVito – The Plague (2006), de Hal Masonberg.

 

 

Jerzy Skolimowski

 

 

 

Descargas

Puedes descargar los PDF del material de los Premios Oscar y si quiere algun imagen en alta resolucion se puede pedir por la pagina de contacto.

Top