Lluis
Sábado 24 de septiembre, a las 7,30 de la mañana
SALIDA EN AUTOCAR
Museo Memorial del Campo de Rivesaltes
En 1935, la comunidad de Rivesaltes, situada a 40 km de la frontera española, fue considerada una posición estratégica. A cinco kilómetros del pueblo, el ejército francés construyó un campo, originalmente pensado para servir de base militar. Tres años después, se convirtió en el Camp Joffre. La base militar de Joffre, adyacente al pueblo de Rivesaltes, cerca de Perpignan, fue utilizado, después de la victoria de Franco en la Guerra Civil española, para acomodar a los republicanos españoles refugiados en la primavera de 1939 y, desde 1940, para el internamiento de “personas indeseables”, como líderes del Partido Comunista.
Algunas fotos del Campo de Rivesaltes
Fotografías de la visita al Campo
a continuación visitamos la Maternidad Suiza de Elna
En medio del horror y la barbarie que sacudieron Europa con la Guerra Civil Española y la Segunda Guerra Mundial, la Maternidad Suiza de Elna fue una pequeña isla de vida. La gesta de la enfermera suiza Elisabeth Eidenbenz solo comenzó a divulgarse y merecer reconocimiento a partir del 2002. Aún hoy es un episodio no demasiado conocido en comparación con otras actuaciones que en aquellos terribles años se atrevieron a hacer frente a la muerte y el exterminio.
Fotos del libro de ELISABETH EIDENBENZ y la Maternidad Suiza de Elna
.{Fotografías de la visita a la Maternidad
a continuació anarem a visitar la Maternitat Suïssa d'Elna
Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida a 597 nens, fills de dones embarassades que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans. El 2013, després d'una reforma que el va convertir en un espai museístic, el castell d'en Bardou, més conegut com la Materintat d'Elna, va obrir les seves portes per homenatjar la labor que la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va dur a terme en temps de la guerra civil.
Fotos del llibre d'ELISABETH EIDENBENZ i la Maternitat Suïssa d’Elna
Imatges del Museu Memorial del Camp de Ribesaltes Tornar al programa d'actes
L'última frontera. La pel·lícula Cartells a la venda a favor de la Creu Roja Entitats col·laboradores
Dissabte 24 de setembre, a les 7,30 del matí
SORTIDA AMB AUTOCAR
Museu Memorial del Camp de Ribesaltes
El camp de Ribesaltes va obrir el 16 d’octubre de 1940. Hi van ser traslladats milers de refugiats republicans des del camp d’Argelers, quan la platja on vivien en condicions infrahumanes es va inundar a causa d’un aiguat. Poc després, el 1941, van començar a arribar-hi ciutadans francesos gitanos i jueus. Ara, enmig de les antigues casernes s’hi ha construït un enorme edifici dissenyat per l’arquitecte Rudy Ricciotti. Es tracta d’una mena de caixa de formigó cuboide, mig soterrada, que articula diversos espais per explicar com funcionaven el camp de Ribesaltes i els altres centres de reclusió que hi havia a l’estat francès.
Algunes fotos del Camp de Rivesaltes
Imatges de la Maternitat Suïssa d'Elna Tornar al programa d'actes
L'última frontera. La pel·lícula Cartells a la venda a favor de la Creu Roja Entitats col·laboradores
Dissabte 24 de setembre, a les 7,30 del matí
SORTIDA AMB AUTOCAR
Museu Memorial del Camp de Ribesaltes
El camp de Ribesaltes va obrir el 16 d’octubre de 1940. Hi van ser traslladats milers de refugiats republicans des del camp d’Argelers, quan la platja on vivien en condicions infrahumanes es va inundar a causa d’un aiguat. Poc després, el 1941, van començar a arribar-hi ciutadans francesos gitanos i jueus. Ara, enmig de les antigues casernes s’hi ha construït un enorme edifici dissenyat per l’arquitecte Rudy Ricciotti. Es tracta d’una mena de caixa de formigó cuboide, mig soterrada, que articula diversos espais per explicar com funcionaven el camp de Ribesaltes i els altres centres de reclusió que hi havia a l’estat francès.
Algunes fotos del Camp de Ribesaltes
Fotografies de la visita al Camp
a continuació anarem a visitar la Maternitat Suïssa d'Elna
Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida a 597 nens, fills de dones embarassades que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans. El 2013, després d'una reforma que el va convertir en un espai museístic, el castell d'en Bardou, més conegut com la Materintat d'Elna, va obrir les seves portes per homenatjar la labor que la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va dur a terme en temps de la guerra civil.
Fotos del llibre de ELISABETH EIDENBENZ i la Maternitat Suïssa d'Elna
.{Fotografies de la visita a la Maternitat
En el CAFÉ DALICATESSEN
Carrer Sant Pere, 19 - FIGUERES
A las 20,00 h - Inauguración de la EXPOSICIÓN
9 KILÓMETROS
de Marc Sanyé
Comienza a cursar fotografía en el año 2000 en Vic. Se traslada a Barcelona en 2002 donde estudia Fotoperiodismo en el IEFC (Instituto de Estudios fotográficos de Catalunya). En 2014 documenta Holi, sobre la comunidad de Ghana en Vic. Seleccionado en Mujeres por África en 2015. Actualmente trabaja como fotoperiodista en el diario el9nou y como fotógrafo freelance en diferentes proyectos.
9 km de mar separan la costa turca de las islas griegas de Lesbos y Kos. Sólo en 2015 se calcula que han llegado a Lesbos unos 400.000 refugiados y han muerto unas 500 personas intentando cruzar el mar Egeo. La cifra de muertos no es real: muchas vidas se pierden por el camino.
Exposición del 23 septiembre al 30 de octubre
Presentará el acto: Milton Sanchez, Fundador de la ONG "Amb les teves mans" Dedicada a la ayuda de los refugiados
Comisario de la exposición: Martí Dacosta, comunicador y ánima del Dalícatessen
Maridaje ofrecido por: Celler La Vinyeta con Embutidos de l'Empordà
Fotografias del acto
Vídeo realizado por Jose Soriano
Al CAFÈ DALICATESSEN
Carrer Sant Pere, 19 - FIGUERES
A les 20,00 h - Inauguració de l'EXPOSICIÓ
9 KILÒMETRES
de Marc Sanyé
Comença a cursar fotografia a l'any 2000 a Vic. Es trasllada a Barcelona el 2002 on estudia Fotoperiodisme a l'IEFC (Institut d'Estudis fotogràfics de Catalunya). En 2014 documenta HOLIES, sobre la comunitat de Ghana a Vic. Seleccionat en Dones per Àfrica el 2015. Actualment treballant com a fotoperiodista al diari el 9nou i com a fotògraf freelance en diferents projectes.
9 km de mar separen la costa turca de les illes gregues de Lesbos i Kos. Només al 2015 es calcula que han arribat a Lesbos uns 400.000 refugiats i han mort unes 500 persones intentant creuar el mar Egeu. La xifra de morts no és real: moltes vides es perden pel camí.
Exposició del 23 setembre al 30 d'octubre
Presentarà l'acte: Milton Sanchez, Fundador de la ONG "Amb les teves mans" Dedicada a l'ajut dels refugiats
Comissari de l'exposició: Martí Dacosta, comunicador i ànima del Dalícatessen
Maridatge ofert per: Celler La Vinyeta amb Embotits de l'Empordà
Fotografies de l'acte
Vídeo realitzat per Jose Soriano
A las 19,15 h - Presentación del libro
TRENES TALLADES. RECORDS D'UNA NENA A RÚSSIA
con la presencia de la autora Sra. Roser Rosés
en la Biblioteca Carles Fages de Climent - Plaça del Sol, 11 - Figueres
y a las 21,30 h - Proyección de la película
LOS NIÑOS DE RUSIA
a La Cate - Espai cultural - Ronda del Rector Arolas, 4 - Figueres
---------
Presentará el acto de la biblioteca: Jaume Torrent, Edicions Cal·lígraf
Colaboran: Biblioteca Carles Fages de Climent y Cineclub Diòptria
|
A LA BIBLIOTECA
"Trenes tallades. Records d'una nena de Rússia", es el relato sobrecogedor de los años de exilio forzado de Roser Rosés, una niña de 12 años, que en 1938 fue enviada por sus padres a la URSS para salvaguardarla de los estragos de la Guerra Civil, del que regresó el año 1947 convertida en una mujer con unasensibilidad i una formación incompatible con la España franquista.
|
A LA CATE
Durante la Guerra Civil española (1936-1939), millares de niños españoles fueron evacuados a distintos países para alejarlos de los pesares del conflicto. Aproximadamente, tres mil niños fueron acogidos por la Unión Soviética. A través del testimonio de varios de esos "niños", hoy septuagenarios, el film indaga en su peripecia, a la vez que narra dramáticamente los hechos. Lo que era en principio una evacuación temporal se convirtió en un largo viaje, del que muchos no pudieron regresar hasta veinte años después. La victoria de Franco, la invasión de la URSS por los ejércitos alemanes en 1941, con los sufrimientos de la Segunda Guerra Mundial, las características del sistema estalinista, la educación soviética de los niños y su difícil regreso a España (en muchos casos imposible) fueron los acontecimientos que marcaron sus vidas. |
Fotografias de los actos
Vídeo creat per Empordà TV
A les 19,15 h - Presentació del llibre
TRENES TALLADES. RECORDS D'UNA NENA A RÚSSIA
amb la presència de l'autora Sra. Roser Rosés
a la Biblioteca Carles Fages de Climent - Plaça del Sol, 11 - Figueres
i a les 21,30 h - Projecció de la pel·lícula
ELS NENS DE RÚSSIA
a La Cate - Espai cultural - Ronda del Rector Arolas, 4 - Figueres
---------
Presentarà l'acte de la biblioteca: Jaume Torrent, Edicions Cal·lígraf
Col·laboren: Biblioteca Carles Fages de Climent i Cineclub Diòptria
|
A LA BIBLIOTECA
"Trenes tallades. Records d'una nena de Rússia", és el relat corprenedor dels anys d'exili forçat de la Roser Rosés, una nena de 12 anys, que l’any 1938 va ser enviada pels seus pares a la URSS per a salvaguardar-la dels estralls de la Guerra Civil, del que va tornar l’any 1947 convertida en una dona amb unasensibilitat i una formació incompatible amb l’Espanya franquista. |
A LA CATE
Els nens de Rússia o nens de la guerra són uns 3.000 nens que foren evacuats com a refugiats a la Unió Soviètica per causa de la Guerra Civil Espanyola, principalment el 1937 des del País Basc. Així com els evacuats a altres països (uns 34.000 nens en total) van tornar majoritàriament abans que acabés la guerra, els retorn dels evacuats a Rússia es va complicar per causa de la Segona Guerra Mundial i de les diferències ideològiques entre els règims dels dos estats, i no van tornar fins al 1956. |
Fotografies dels actes
Vídeo creat per Empordà TV
En el CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ
Carrer Nou, 48 - FIGUERES
A les 19,15 h - Inauguración de la EXPOSICIÓN
LOS PASOS DE LA FRONTERA
de Alfred Mauve
Es el nombre artístico del fotógrafo alemán Christian Riedeberger. Se formó en la Escuela de Bellas Artes de Perpignan, donde en 1989 inició sus estudios. En el año 2002 se trasladó a Barcelona, donde vive y trabaja desde entonces. Su obra se encuentra en colecciones públicas de equipamientos como el Centro Pompidou de París, el Museo de la Photographie de Chalon s/Saone, la Biblioteca Municipal de Perpignan, el Musée de la Photographie de Charleroi, el Museo Memorial del Exilio o el Museo de Bellas Artes de Dunkerque. En esta exposición se muestran, fundamentalmente, imágenes del área de la Albera de una y otra parte de la frontera y, particularmente, de los lugares de paso de los cientos de miles de personas que el invierno de 1939 emprendieron el camino del exilio en dirección hacia Francia.
Exposición del 21 septiembre al 14 de octubre
Presentará el acto: Sonia Martínez, alcaldesa de la Jonquera
Comisario de la exposición: Jordi Font Agulló, director del MUME la Jonquera
Maridaje ofrecido por: Celler Martí Fabra y Embutidos El Graner
Fotografias del acto
Al CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ
Carrer Nou, 48 - FIGUERES
A les 19,15 h - Inauguració de l'EXPOSICIÓ
ELS PASSOS DE LA FRONTERA
És el nom artístic del fotògraf alemany Christian Riedeberger. Es formà en l’Escola de Belles Arts de Perpinyà, on inicià els estudis el 1989. El 2002 es traslladà a Barcelona, on viu i treballa des d’aleshores. La seva obra es troba en col·leccions públiques d’equipaments com el Centre Pompidou de Paris, el Musée de la Photographie de Chalon s/Saone, la Biblioteca Municipal de Perpinyà, el Musée de la Photographie de Charleroi, el Museu Memorial de l’Exili o el Musée des Beaux-Arts de Dunkerque. En aquesta exposició es mostren, fonamentalment, imatges de l’àrea de l’Albera d’una i altra banda de la frontera i, particularment, dels indrets de pas dels centenars de milers de persones que l’hivern de 1939 van emprendre el camí de l’exili en direcció cap a França.
Exposició oberta del 21 setembre al 14 d'octubre
Presentarà l'acte: Sonia Martínez, alcaldessa de la Jonquera
Comissari de l'exposició: Jordi Font Agulló, director del MUME la Jonquera
Maridatge ofert per: Celler Martí Fabra i Embotits El Graner
Fotografies de l'acte